És temps de cireres
Les propietats de les cireres
-Posseeix propietats remineralitzants, desintoxicants i antiinflamatòries. -Les Cireres ajuden a eliminar els nivells d’àcid úric en la sang. -És laxant i diürètica gràcies al seu contingut en fibra, aigua i potassi. -Ajuda a prevenir la Anèmia.
Propietats nutritive Llegeix més
Comença la temporada de calçots!
Prepara’t per menjar Calçots!
Ja es temps de calçots, de collita pròpia, de l’hort a casa teva.
Per fi ha arribat el moment: Gastronomia, sensacions, tradició, bona companyia… Res no es pot comparar a una bona calçotada. Qui no n’hagi fet mai cap, no sap què s’està perdent.
La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.
El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), la salsa típica que els acompanya, és la salvitxada o bé la salsa de calçots. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava. (que també pots trobar a casa nostra).
Els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba. Llegeix més
Es temps de calçots
Es temps de calçots!
Gaudeix del nostres calçots acabats de collir!
Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que s’escaliven calçant-les a mesura que creixen.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya.
La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. Les calçotades se solen fer des de finals de l’hivern fins al març o principis d’abril, segons la temporada.
El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.
Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.
Copa freda amb préssecs d’Ordal
Ingredients per unes 5 o 6 copes
4 préssecs d’Ordal ben madurs
• 2 iogurts naturals
• 2 cullerades ben plenes de sucre
Preparació
En un bol s’hi tiren els préssecs pelats, sense el pinyol i a trossos, també els iogurts i el sucre, es tritura amb la batedora i es posa a la nevera. De sucre se’n hi pot posar més o menys, dependrà de la dolçor dels préssecs o de lo llaminers que sigueu.
Si es posa aproximadament tres hores al congelador queda com un sorbet. Ho remeu bé hi ho serviu en copes de boca ampla.
Hi a l’hivern agafem un pot gran de préssec en almívar, tallem els trossos en trossets més petits i els posem al bol, també tot l’almívar i en aquest cas quatre iogurts naturals, no si te que posar sucre ja que amb l’almívar ni ha prou, en surten unes 8 copes.
*L’estona de congelador dependrà de la temperatura. També es pot deixar gelar bé i servir-lo en forma de boles o bé si està ben gelat i volem servir-lo com un sorbet el traiem de la nevera una estona abans de servir-lo, potser una hora, també dependrà de la temperatura ambient.
Recepta gentilesa de Sopadefarigola
El Tomàquet: Fruita, Hortalissa o Verdura?
Una fruita és la part de la planta que conté les llavors. Per tant, botànicament parlant, el tomàquet és una fruita tot i que no es sol servir a les postres.
És difícil trobar algú a qui no li agradi el tomàquet, i és que el tomàquet, no només enriqueix les nostres receptes sinó que aporta molts beneficis per a la salut. Aquesta fruita és originària del continent americà i a Europa, en els seus inicis va ser utilitzada com a planta ornamental i no va ser fins a finals del segle XVIII quan es va conrear per al seu consum.
Segur que alguna vegada t’has trobat davant d’una gran varietat de tomàquets (raf, cor de bou, kumato, cherry, de Montserrat …); en el món s’han desenvolupat més de 20.000 varietats de tomàquets amb formes, colors i aromes peculiars. La majoria són vermelles, però també n’hi ha grogues, taronges, rosades, púrpures, verds o fins i tot multicolors i ratllades. Triïs la varietat que triïs, et beneficiaràs de les seves propietats nutritives de manera que la OMS recomana el seu consum.
A més de prendre-ho cru en sopes fredes, amanides, untat en una llesca de pa o en suc, es pot cuinar de moltes maneres diferents: fregit, al vapor, guisat … Els tomàquets combinen molt bé amb les albergínies, l’all, la ceba, les olives o l’api. Els italians, que fan un gran ús del tomàquet, tenen una recepta que combina aquests ingredients en un únic plat: la caponata, un guisat sicilià que pot prendre fred o temperat, però sempre amanit amb una bona vinagreta, per realçar el sabor del tomàquet. I a Espanya, el gaspatxo i el salmorejo són dos sopes fredes que regnen en els mesos de més calor.
El tomàquet és una font de ferro i un remei natural contra l’envelliment.
El tomàquet enriqueix les nostres receptes i aporta molts beneficis per a la salut. En posseir grans propietats antioxidants, és un remei natural contra l’envelliment. Així com un gran aliat per a la cura de la nostra pell, cabell i dents. És una font de ferro i el seu contingut en fibra té cura del trànsit intestinal i evita l’aparició de malalties. La vitamina A millora la nostra visió i protegeix els ulls de malalties degeneratives. I la vitamina K controla la coagulació i prevé malalties cardiovasculars.
Propietats, beneficis i valor nutricional
Protegeix la vista
La vitamina A millora la nostra visió, ajuda a protegir els nostres ulls de malalties degeneratives o ceguesa nocturna.
Millora la circulació sanguínia
El tomàquet conté ferro, un mineral molt saludable per al bon estat de la sang, així com vitamina K que ajuda a controlar la coagulació. D’aquesta manera el tomàquet ajuda a prevenir malalties cardiovasculars.
Cuida la pell
En posseir grans propietats antioxidants, és un remei natural contra l’envelliment i un gran aliat per a la cura de la nostra pell, cabell i dents.
Evita el restrenyiment
El seu contingut en fibra que té cura del trànsit intestinal i evita l’aparició de malalties que tinguin a veure amb els òrgans gastrointestinals.
Diürètic
El tomàquet conté potassi i baixos nivells de sodi, el que afavoreix evitar la retenció de líquids i a l’eliminació de toxines
Antioxidant
Ric en licopè, un antioxidant més potent que la vitamina E. A més el tomàquet conté altres carotens el que el converteix en un poderós antioxidant que té cura del nostre organisme.
Valor nutricional
Calories 22
Proteïnes 1g
Greixos totals 0,11
Hidrats de carboni 3,5
Fibra (g) 1,4
Aigua (g) 94
Calci (mg) 11
Ferro (mg) 0,6
Magnesi (mg) 10
Zinc (mg) 0,22
Sodi (mg) 3
Potassi (mg) 290
Fòsfor (mg) 27
Vitamina B6 (mg) 0,11
Vitamina C (mg) 26
Vitamina E (mg) 1,2
El tomacó es una varietat de tomàquet per untar el pa, que es conserva a temperatura ambient durant setmanes, millorant així les seves propietats.
El Préssec d’Ordal
El préssec de l’Ordal es troba entre els municipis de Subirats (Alt Penedès) i Avinyonet del Penedès, i és un dels productes de més qualitat de la zona.
Es tracta d’un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se’n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions on el conreu del presseguer també hi és estès. Així doncs, es tracta d’un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intens i depenent de la varietat la seva carn pot ser de textura més carnosa o més sucosa. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós y dolç però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar.
El marc de plantació de la zona de Subirats i Avinyonet del Penedès és ampli, el que fa que els camps de presseguers es puguin treballar còmodament durant tot l’any i el presseguer pugui créixer vigorós. Un dels treballs claus per tal de que en surtin préssecs de qualitat amb un gust intens i a la vegada amb una mida adequada es dur a terme un aclarit profund durant els mesos previs a la collita i a la maduració del fruit. Llegeix més
El Préssec d’Ordal
Els primers préssecs collits a l’Alt Penedès ja estan comercialitzant-se. Productors del Penedès disposen enguany d’un nombre important de parades als mercats municipals sobretot a Vilafranca, Subirats, Sant Sadurní, els Monjos o a la venda directe del productor al consumidor com es el nostre cas amb el préssec d’Ordal.
Així es vol fomentar la venda directe, el consum de proximitat i donar la major informació al client de la diversitat de préssecs vermells i grocs, nectarines, paraguayos… que es poden consumir a cada moment de la campanya.
Llegeix més
És temps de síndria
La síndria, xíndria, meló d’aigua o meló d’Alger (Citrullus lanatus) (Thunb.) Matsum. et Nakai de la família Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l’estil de les parres (enfiladissa), originària del Sud d’Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis.
La síndria és, generalment, esfèrica, ovalada, cilíndrica o el·lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d’aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides. Llegeix més
Cireres
Les propietats de les cireres
-Posseeix propietats remineralitzants, desintoxicants i antiinflamatòries. -Les Cireres ajuden a eliminar els nivells d’àcid úric en la sang. -És laxant i diürètica gràcies al seu contingut en fibra, aigua i potassi. -Ajuda a prevenir la Anèmia.
Propietats nutritives Llegeix més
Calçots
Es temps de calçotades!.
Gaudeix del nostres calçots acabats de collir!
Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que s’escaliven calçant-les a mesura que creixen.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya.
La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. Les calçotades se solen fer des de finals de l’hivern fins al març o principis d’abril, segons la temporada.
El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.
Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.
estevepressecdordal 