Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre
Una nova investigació demostra les propietats del resveratrol, una substància present en el raïm i el vi negres
La publicació mèdica Cell Metabolism ha publicat un estudi , signat per John M. Denu en que per primer cop es comprenen els mecanismes de l’efecte anti-envelliment del *resveratrol, una substància química present a la pell del raïm negre i, per tant, al vi negre.
Es diu freqüentment que el resveratrol té efectes anti-envelliment, però faltava entendre els mecanismes involucrats per anar més enllà del simple “conte de velles”. Hi ha tractaments contra malalties com l’Alzheimer que es podrien beneficiar d’aquest descobriment.
Comprendre com funciona el resveratrol augmentaria les possibilitats de l’elaboració d’un fàrmac anti-envelliment, encara que la majoria de la gent probablement preferiria destapar el suro d’una ampolla de vi, més que no pas un flascó de píndoles.
En estudis anteriors s’havia demostrat que els ratolins que no tenen el gen de la longevitat conegut com SIRT1, no semblen posar de manifest els beneficis del resveratrol.
En aquest estudi, s’estableix per primer cop una clara relació químico-genètica entre el gen SIRT1 i el resveratrol, proporcionant grans evidències que l’SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial.
*Resveratrol indueix la biogènesi mitocondrial i protegeix contra el deteriorament metabòlic, però si hi ha la SIRT1 aquests beneficis és objecte de debat. Per eludir els defectes en el desenvolupament de la línia germinal SIRT1 knockouts, hem desenvolupat un sistema induïble que permet que tot el cos supressió de SIRT1 en ratolins adults. Els ratolins tractats amb una dosi moderada de resveratrol van mostrar augment de la biogènesi i funció mitocondrials, l’activació de AMPK, i l’augment dels nivells de NAD + en el múscul esquelètic, mentre que SIRT1 knockouts mostra cap d’aquests beneficis. Un ratolí que sobre-expressa SIRT1 imitat aquests efectes. Una alta dosi de resveratrol AMPK activat d’una manera independent de la SIRT1, el que demostra que la dosificació resveratrol és un factor crític. És important destacar que, en ambdues dosis de resveratrol cap millora en la funció mitocondrial es van observar en animals que no tenen SIRT1. En conjunt, aquestes dades indiquen que SIRT1 juga un paper essencial en la capacitat de les dosis moderades de resveratrol per estimular l’AMPK i millorar la funció mitocondrial tant in vitro com in vivo.
Els mecanismes moleculars subjacents als beneficis del resveratrol segueixen sent enigmàtic i controvertit. En aquest número de Cell Metabolism. Establir una clara químic-genètic connexió entre SIRT1 i el resveratrol, proporcionant una forta evidència que SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial i un interruptor cap a les fibres musculars oxidatives.
Font: LINK
estevepressecdordal 